La Recepció dels clàssics medievals catalans al segle XVIII / Mireia Campabadal i Bertran
Campabadal i Bertran, Mireia


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 15 (2004) , p. 31-57 (Premi per a estudiants) 
Fonts. Notes. Resum en català i anglès.

La historiografia literària catalana ha centrat preferentment el seu interès en l'estudi de la recepció dels clàssics medievals catalans a partir del segle XIX. ben poca cosa, en canvi, ha estat dita sobre aquesta qüestió de períodes anteriors, en especial els segles XVII i XVIII. L'article pretén pal·liar aquesta mancança. partint de la base que els intel·lectuals catalans del segle XVIII coneixien (de manera directa o, de vegades, indirecta) les obres més rellevants, s'hi esbossa una panoràmica de les principals vies d'aproximació al fenomen literari català medieval: des de l'apologia de la llengua, passant per l'anàlisi filològica (és a dir, amb voluntat lexicogràfica, gramatical o ortogràfica) i per la revaloració del passat literari propi (amb les bibliografies i les reedicions com a màxims exponents), fins a la motivació religiosa (centrada en sant Vicenç Ferrer o Ramon Llull) o l'interès historiogràfic (suscitat, sobretot, per les quatre grans cròniques). Clou el treball un extens repertori de fonts de l'època.

La Resistència liberal de Lleida davant la invasio dels Cent Mil Fills de Sant Lluís / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 39-62 (Premi per a Estudiants) 
Notes a peu de pàgina. Inclou resum bilingüe català-anglès.

Davant del fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes, a partir pràcticament de l'inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot la Paeria (l'Ajuntament) no es va fer esperar. Ràpidament van rebutjar ferventment la imposició estrangera i van organitzar la resistència a l'interior de la ciutat. Aquesta resistència va topar amb la penúria econòmica de la hisenda municipal, motiu pel qual van haver de realitzar una guerra defensiva, que va tenir èxit, ja que van resistir la invasió fins a l'últim dia d'octubre de l'any 1823 i es van convertir, juntament amb ciutats com ara Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.

La Integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 39-72 : il. (Premi per a estudiants) 
Notes a peu de pàgina.

Més enllà de les àrees de Lleida i Tortosa, incorporades a l'àmbit cristianofeudal a mitjan segle XII, la presència de l'estat andalusí a la resta de les terres avui catalanes ha estat, salvant comptades excepcions, tradicionalment negligida per la historiografia. Per al territori que ens ocupa, les dades que ens ofereixen les fonts documentals sobre això són més que limitades, mentre que el coneixement que tenim del registre arqueològic vinculat als segles VIII i IX és encara molt precari. Davant d'això l'estudi de la toponímia esdevé un element imprescindible per guiar aquesta necessària pràctica arqueològica. Així, al costat d'arabismes evidents, com ara els vinculats a riba(s) o almúnies, noves línies de recerca proposen la identificació dels topònims palatium i pharus amb establiments creats a partir de la conquesta musulmana. Per altra banda, en aquest text també es planteja una relectura del jaciment d'Olèrdola com un enclavament en funcionament durant aquest mataix període.